BEATRIU DE PINÓS I EL LUL·LISME
El testament d’onze de novembre de 1477
Introducció
En primer lloc, s’ha d’esmentar el context de l’interès pel lul·lisme durant el segle XV. En aquells moments quan, el lul·lisme es va internacionalitzar alhora que destaca la seva fixació renaixentista durant el regnat d’Alfons el Magnànim.
A aquest segle li correspon una època de canvi i de transició. D’una banda, a la Corona d’Aragó arriben amb relativa celeritat els nous corrents italians, a conseqüència de la intensificació de les relacions amb la península Itàlica i sobretot per la influència de la cort napolitana d’Alfons el Magnànim. Això no obstant, la tradició medieval és ben palesa en alguns aspectes i són anys d’esplendor del gòtic en les Belles Arts.
Els ambients intel·lectuals del regne de Mallorca estaven molt relacionats amb Itàlia on afluïen un bon grapat de mallorquins ja fos per completar la seva formació cultural, per motius de gestió administrativa, de promoció política o també per negocis. D’aquesta manera, sobretot notaris i homes de lleis, entraren en contacte amb els nous corrents humanistes.
Potser el gran esforç del lul·lisme mallorquí sigui la institucionalització didàctica de la doctrina de Ramon Llull. Aquest lul·lisme escolar s’organitzà, en part, gràcies a la tasca que portaren a terme les escoles foranes, principalment la de Randa (Algaida), la del puig de Santa Magdalena (Inca) i la de Miramar (Valldemossa).
Beatriu de Pinós
Entre els antecedents que suposaren la base del que seria l’Estudi General hi ha dos noms propis. Es tracta de Beatriu de Pinós i d’Agnès de Pacs, que afavoriren la creació de càtedres lul·lianes.
Beatriu de Pinós-Milany i Ballester havia nascut a Barcelona el 1433.
El desembre de 1477 Beatriu, vídua del noble Francesc Galceran de Pinós, donava els seus béns al regne de Mallorca amb el propòsit de finançar ensenyaments lul·lians en el puig de Randa. Ratificava la donació a Barcelona, el 23 de setembre de 1478, davant el notari mossèn Pere Miquel Carbonell i la confirmava en el testament de 1484.
Beatriu de Pinós morí a la ciutat de Mallorca el 22 de novembre de 1484 i fou enterrada a la capella del Sagrat Cor de la catedral mallorquina.
El dia 11 de novembre de Beatriu havia atorgat un testament en el que corroborava el que havia disposat en la donació de 1477. Els marmessors una junta encarregada d’observar les previsions testamentàries i d’administrar el patrimoni de l’herència.
La donació destaca quatre punts importants:
- La senyora de Pinós donava els seus béns al regne de Mallorca vinculant-los al manteniment de les escoles ja fetes pel mestre Ramon Llull a la muntanya anomenada del puig de Randa o a altres escoles a construir en el lloc de Miramar.
- L’escola hauria de fomentar la docència i investigació lul·liana i la integrarien un mestre, tretze estudiants i dos servents a cada un. Al mestre s’assignaven 12 diners diaris per a pensió alimentària a més de pa i vi i als servents 6 diners.
- El cicle de formació seria de tres anys. Els becaris s’haurien de dedicar a propagar doctrines lul·lianes en especial per terres de sarraïns i d’infidels.
- La donació s’atorgava en ferm i la donant s’obligava a no revocar-la. En representació del regne de Mallorca l’acceptà el mestre Mario de Passa, que assumia el compromís d’instar a les pertinents institucions mallorquines la ratificació del conveni.
Tant l’instrument de donació com el testament són prova fefaent del propòsit de la senyora de Pinós de portar endavant el projecte que ja el 1276 Ramon Llull havia posat en marxa a Miramar, això sí, adequant-lo a les circumstàncies del moment. En aquesta escola no es prestaria tanta atenció a l’ensenyament de les llengües orientals així com de les cultures jueva i islàmica per centrar major activitat en l’anàlisi de l’Opus lul·lià per tal de contribuir a la seva divulgació i al mateix temps a la propagació de la fe cristiana especialment en lloc de sarraïns i infidels, tal com es desprenia del pensament de Ramon Llull.
Impugnació del testament
Ara bé, la impugnació del testament per part de la seva filla Joana Estefania trencà el bon desenvolupament del projecte. A la mort de Beatriu, la filla, que ja havia aconseguit de Joan II aturar la donació pro lul·liana, en rebé l’herència i al·legà que la seva mare no era la propietària sinó la usufructuària, és a dir, podia disposar de les rendes però no de la propietat i en conseqüència la donació era nul.la. En seguiria un llarg plet.
Per això dit projecte no es materialitzà en la forma com la fundadora el tenia establert. Amb tot funcionà una càtedra de Teologia lul·liana a càrrec de fons de la donació, amb una renda anual de 50 lliures 8 sous i 10 diners moneda de Mallorca que havien de satisfer els clavaris de la Junta de la Consignació de Mallorca. Quantitat que en atenció a la voluntat de la fundadora s’havien d’aplicar a remunerar el mestre lul·lià que professàs la càtedra i si no s’impartien ensenyaments els jurats podien aplicar dita quantitat a obres pies com és ara per a pobres, maridar donzelles i redimir captius.
L’Estudi General
Les bases inicials de l’Estudi General foren les càtedres dotades per Beatriu de Pinós i Agnès de Pacs, una i altra amb clara vocació lul·liana. També s’hi ensenyaven en aquests primers moments Arts i Humanitats amb subvencions de l’Administració del regne.
El 30 d’agost de 1483, a Còrdova, Ferran el Catòlic signava el privilegi que donava via lliure a la creació de l’Estudi General.
Ricard Urgell Hernández
Director de l’Arxiu del Regne de Mallorca
